dijous, 30 de març del 2017

TALLER D'EDUCACIÓ PER A LA SALUT: PRIMERS AUXILIS I PROTECCIÓ A 5è DE PRIMÀRIA

Dins de la programació d’Educació per a la Salut i en col·laboració amb la Regidoria de Sanitat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, els nois i noies de 5è de Primària van participar el passat dijous 23 de març en un taller xerrada sobre primers auxilis, impartit per l'ex-alumne de l'escola i actual bomber de la Generalitat de Catalunya, en Joan Maria Vives

Inicialment, es va fer una breu introducció sobre quines coses fan els nois i noies vinculades a tenir cura d’un mateix i, tot seguit, entràrem a parlar de les sigles PAS (Protegir / Avisar (telèfon d’emergència: 112)/ Socórrer) com a passos a seguir en el cas de trobar-se en una situació d’emergència.

Arribats a aquest punt, els van mostrar, mitjançant un maniquí, quins serien els passos correctes per a la realització correcta d’una maniobra de reanimació cardiopulmonar RCP.  

A la darrera part del taller, es parlava de les hemorràgies externes i com actuar; es parlava també de les fractures (les immobilitzacions), les cremades i, finalment, es parlava de la posició lateral de seguretat (per a que serveix i com dur-la a terme) així com de la maniobra de Heimlich, anomenada així en honor del seu inventor, el doctor nord-americà Herny Heimlich, que va inventar aquesta tècnica per al tractament de les persones amb obsturcció traqueal el 1974.

Els alumnes van enllaçar molts dels coneixements adquirits els curs passat a la unitat didàctica “Petites ferides” de la programació d’Educació per a la Salut amb els nous coneixements que ens van oferir en aquest taller, que poden ajudar a ampliar el seu ventall de recursos sobre primers auxilis i seguretat. 

Us adjuntem un vídeo resum de l'activitat.




A EDUCACIÓ PER A LA SALUT DE 6è PARLEM DE CUINAR AMB ALIMENTS D'ALTRES INDRETS DEL MÓN

Els alumnes de 6è de Primària han iniciat la temporada de cuina a Educació per a la Salut amb la recepta "Amanida de cuscús amb tomàquet, mango i oli de menta". Malgrat que els avenços tecnològics han permès consumir durant tot l’any aliments que abans només es podien prendre durant la temporada de collita, cal conèixer també la importància de l’estacionalitat dels productes. D’altra banda, les noves tecnologies i els moviments migratoris han permès accedir a cultures alimentàries que abans no coneixíem.

L’acte de menjar és un element d’identificació cultural, a més a més de ser un procés nutritiu amb aspectes d’afectivitat, identificació social, cultura, religió, etc. Per aquest motiu, les diferents maneres que té cada país d’alimentar-se també són definides per la seva tradició, la seva història i la seva identitat social i religiosa. La gastronomia de cada país està definida, entre altres factors, per les tradicions, la cultura i l’economia que li són pròpies. Per exemple:

- L’arròs és el cereal bàsic de la cultura oriental. El blat és el cereal bàsic de l’àrea mediterrània. El blat de moro és un cereal originari d’Amèrica i ocupa el segon lloc entre els més cultivats, després del blat.

- El blat a Occident, el blat de moro a Amèrica, l’arròs a l’Àsia i el mill a l’Àfrica són cereals que proporcionen els hidrats de carboni que necessitem, i per això són símbols de vida en moltes cultures.

- L’alimentació mediterrània és considerada un model saludable arreu del món, i es caracteritza per la presència de blat (farines, pa...) amb hidrats de carboni complexos que aporten energia. També hi ha una important presència de verdures, de fruita fresca i de fruita seca (que aporten vitamines, minerals i fibra) així com peix (proteïna de qualitat). La carn, els ous i també els làctics en formen part com a aliments proteics. Aquest patró alimentari és ric en greixos d’origen vegetal (oli d’oliva principalment), relativament pobre en greixos d’origen animal i generós en proteïnes d’origen vegetal.
         En aquest sentit, pensem que és bo conèixer, respectar i incorporar les tradicions culinàries d’arreu però alhora, fer prevaldre els excel·lents aspectes positius que presenta la cultura culinària mediterrània i avui en dia s’han perdut, en molts casos, a causa de la globalització actual així com dels mals estils de vida.

A la recepta d’avui, proposem un plat protagonitzat per una fruita forana com és el mango. Amb ell, ens endinsem en la preparació d’una amanida de cuscús, tomàquet i mango, amb oli de menta i llimona (podeu veure la recepta a l’annex d’aquesta notícia) D’aquesta manera, reflexionem sobre un plat que pot mantenir la seva base arreu on es faci però incorporant productes del seu entorn i, a més, tenint en compte l’estacionalitat; és a dir: aquest cuscús (sèmola molt consumida als països àrabs) podria ben ser substituïda per una hortalissa (com un enciam), pasta, proteïnes de peix o carn, un ou dur tallat a bocins, etc., dependent de la zona geogràfica on ens trobéssim.

També, el mango, que en aquest cas prové del Perú, pot ser intercanviat per un préssec de Lleida, sense anar més lluny. D’altra banda, també provem d’aromatitzar, mitjançant la maceració, un oli d’oliva amb menta; oli que podrem fer servir per aquest o per a d’altres preparacions culinàries. Agraïm la col·laboració dels alumnes de 2n que ens han cedit una mica de menta del seu hortet per a poder cuinar aquesta recepta, que podeu veure en el següent vídeo:





dilluns, 20 de març del 2017

LABORATORI DE CUINA DE 5è: CUINEM FALAFEL A L'ESTIL DE L'ESCOLA

A la darrera proposta de cuina de llegums del grup de 5è de Primària, hem cuinat falafel a l'estil de l'escola. 

Sempre que parlem d’hamburgueses pensem en carn; potser ja en mengem massa de proteïna animal i si aquest fos el cas, en aquesta ocasió les presentem vegetals 100% i també se’ns acut la idea de que podríem fer el mateix, per exemple, amb sardines i fer-les de peix.

Els llegums secs són llavors assecades i separades de la seva beina. Procedeixen de les plantes de la família de les lleguminoses i el cigró, és un dels llegums que els humans hem consumit des de la prehistòria. En menjaven també els egipcis i els romans. Són aliments molt complets, rics en proteïnes vegetals que combinades amb les dels cereals (com les de l’arròs per exemple), augmenten el seu valor nutritiu. Aporten calci, ferro, vitamines i un contingut de fibra molt alt. I com que contenen hidrats de carboni, també ens donen molta energia!

Aquestes, podríem anomenar, croquetes vegetals àrabs, és un dels plats més populars del Pròxim Orient, incloent-hi els països no àrabs. L’origen del seu nom és, molt probablement, el verb àrab falfala, que significa condimentar. En veritat, podem afirmar que la massa del falafel conté la més variada i equilibrada quantitat d’espècies de tots els plats àrabs. I és ben veritat que un sol sandvitx de falafel, ben fet i condimentat, satisfà completament, igual que un menú. 

El falafel és omnipresent i l’aroma que desprèn l’oli amb el qual es fregeix impregna tot l’espai vital dels ciutadans com si fos gessamí, la flor no menys omnipresent per tots els racons del món àrab-musulmà; el venen a qualsevol racó de les ciutats del Pròxim Orient. A Egipte el coneixen amb el nom de taameya. L’origen de les croquetes de falafel és molt discutit, però és probable que ja es consumissin a l’Egipte faraònic i que des d’allà, es traslladessin a la península aràbiga, sobretot al Iemen.