Els alumnes de 6è de Primària han
iniciat la temporada de cuina a Educació per a la Salut amb la recepta
"Amanida de cuscús amb tomàquet, mango i oli de menta". Malgrat que els avenços
tecnològics han permès consumir durant tot l’any aliments que abans només es
podien prendre durant la temporada de collita, cal conèixer també la
importància de l’estacionalitat dels productes. D’altra banda, les noves
tecnologies i els moviments migratoris han permès accedir a cultures
alimentàries que abans no coneixíem.
L’acte de menjar és un element
d’identificació cultural, a més a més de ser un procés nutritiu amb aspectes
d’afectivitat, identificació social, cultura, religió, etc. Per aquest motiu,
les diferents maneres que té cada país d’alimentar-se també són definides per
la seva tradició, la seva història i la seva identitat social i religiosa. La
gastronomia de cada país està definida, entre altres factors, per les
tradicions, la cultura i l’economia que li són pròpies. Per exemple:
- L’arròs és el cereal bàsic de la cultura
oriental. El blat és el cereal bàsic de l’àrea mediterrània. El blat de moro és
un cereal originari d’Amèrica i ocupa el segon lloc entre els més cultivats,
després del blat.
- El blat a Occident, el blat de moro a Amèrica,
l’arròs a l’Àsia i el mill a l’Àfrica són cereals que proporcionen els hidrats
de carboni que necessitem, i per això són símbols de vida en moltes cultures.
- L’alimentació mediterrània és considerada un
model saludable arreu del món, i es caracteritza per la presència de blat
(farines, pa...) amb hidrats de carboni complexos que aporten energia. També hi
ha una important presència de verdures, de fruita fresca i de fruita seca (que
aporten vitamines, minerals i fibra) així com peix (proteïna de qualitat). La
carn, els ous i també els làctics en formen part com a aliments proteics.
Aquest patró alimentari és ric en greixos d’origen vegetal (oli d’oliva
principalment), relativament pobre en greixos d’origen animal i generós en
proteïnes d’origen vegetal.
En
aquest sentit, pensem que és bo conèixer, respectar i incorporar les tradicions
culinàries d’arreu però alhora, fer prevaldre els excel·lents aspectes positius
que presenta la cultura culinària mediterrània i avui en dia s’han perdut, en
molts casos, a causa de la globalització actual així com dels mals estils de
vida.
A la recepta
d’avui, proposem un plat protagonitzat per una fruita forana com és el mango.
Amb ell, ens endinsem en la preparació d’una amanida de cuscús, tomàquet i mango, amb oli de menta i llimona
(podeu veure la recepta a l’annex d’aquesta notícia) D’aquesta manera,
reflexionem sobre un plat que pot mantenir la seva base arreu on es faci però
incorporant productes del seu entorn i, a més, tenint en compte
l’estacionalitat; és a dir: aquest cuscús (sèmola molt consumida als països
àrabs) podria ben ser substituïda per una hortalissa (com un enciam), pasta,
proteïnes de peix o carn, un ou dur tallat a bocins, etc., dependent de la zona
geogràfica on ens trobéssim.
També, el
mango, que en aquest cas prové del Perú,
pot ser intercanviat per un préssec de Lleida,
sense anar més lluny. D’altra banda, també provem d’aromatitzar, mitjançant la
maceració, un oli d’oliva amb menta; oli que podrem fer servir per aquest o per
a d’altres preparacions culinàries. Agraïm la col·laboració dels alumnes de 2n que ens han cedit una mica de menta del seu hortet per a poder cuinar aquesta recepta, que podeu veure en el següent vídeo:
