Malgrat que els avenços tecnològics
han permès consumir durant tot l’any aliments que abans només es podien prendre
durant la temporada de collita, cal conèixer també la importància de
l’estacionalitat dels productes. D’altra banda, les noves tecnologies i els
moviments migratoris han permès accedir a cultures alimentàries que abans no
coneixíem.
L’acte de menjar és un element
d’identificació cultural, a més a més de ser un procés nutritiu amb aspectes
d’afectivitat, identificació social, cultura, religió, etc. Per aquest motiu,
les diferents maneres que té cada país d’alimentar-se també són definides per
la seva tradició, la seva història i la seva identitat social i religiosa. La
gastronomia de cada país està definida, entre altres factors, per les tradicions,
la cultura i l’economia que li són pròpies. Per exemple:
- L’arròs és el cereal bàsic de la
cultura oriental. El blat és el cereal bàsic de l’àrea mediterrània. El blat de
moro és un cereal originari d’Amèrica i ocupa el segon lloc entre els més cultivats,
després del blat.
- El blat a Occident, el blat de
moro a Amèrica, l’arròs a l’Àsia i el mill a l’Àfrica són cereals que
proporcionen els hidrats de carboni que necessitem, i per això són símbols de
vida en moltes cultures.
- L’alimentació mediterrània és
considerada un model saludable arreu del món, i es caracteritza per la
presència de blat (farines, pa...) amb hidrats de carboni complexos que aporten
energia. També hi ha una important presència de verdures, de fruita fresca i de
fruita seca (que aporten vitamines, minerals i fibra) així com peix (proteïna
de qualitat). La carn, els ous i també els làctics en formen part com a
aliments proteics. Aquest patró alimentari és ric en greixos d’origen vegetal
(oli d’oliva principalment), relativament pobre en greixos d’origen animal i
generós en proteïnes d’origen vegetal.
En aquest sentit, pensem que és bo
conèixer, respectar i incorporar les tradicions culinàries d’arreu però alhora,
fer prevaldre els excel·lents aspectes positius que presenta la cultura
culinària mediterrània i avui en dia s’han perdut, en molts casos, a causa de
la globalització actual així com dels mals estils de vida.
A la recepta d’avui, proposem un
plat protagonitzat per una fruita forana com és el mango. Amb ell, ens endinsem
en la preparació d’una amanida de cuscús,
tomàquet i mango, amb oli de menta i llimona (us adjuntem la recepta). D’aquesta manera, reflexionem sobre un plat que pot
mantenir la seva base arreu on es faci però incorporant productes del seu
entorn i, a més, tenint en compte l’estacionalitat; és a dir: aquest cuscús
(sèmola molt consumida als països àrabs) podria ben ser substituïda per una
hortalissa (com un enciam), pasta, proteïnes de peix o carn, un ou dur tallat a
bocins, etc., dependent de la zona geogràfica on ens trobéssim. També, el
mango, que en aquest cas prové del Perú,
pot ser intercanviat per un préssec de Lleida,
sense anar més lluny. D’altra banda, també provem d’aromatitzar, mitjançant la
maceració, un oli d’oliva que podrem fer servir per aquest o per a d’altres
preparacions culinàries. Us animem a fer la recepta.
Bon profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada