LA CLASSE DE 6è INICIA EL CAMÍ A LA CUINA D'EDUCACIÓ PER A LA SALUT AMB UN TAST DE TOMÀQUET

Aquest dilluns les nenes i els nens de 6è de Primària van iniciar el seu camí a la cuina d'Educació per a la Salut tot fent una tast de tomàquet. Han participat d’una interessant activitat de tast, per adonar-nos que tot el que mengem ha patit una transformació a partir del seu estat natural, ja sigui a través d’una cocció o d’una tècnica culinària, o bé a través d’un procés de conservació. 

Una activitat de tast és una manera immillorable d’experimentar l’aprenentatge de nous coneixements alhora que reafirmem els que ja teníem, ja que els alumnes de 6è curs ja duen diversos anys participant de Laboratori de cuina a la nostra escola. 

En aquesta ocasió, l’activitat ens ha permès observar com un mateix aliment varia d’aspecte, de gust, de textura i d’aroma quan pateix una transformació. 

L’aliment triat per a fer el tast és el tomàquet, perquè és l’hortalissa més comuna arreu del món i per aquest motiu, els alumnes en poden valorar millor les diferents presentacions. 

El tast de tomàquets d’avui presentava cinc preparacions ben diferents d’aquest producte:

1. Tomàquet natural. 

2. Tomàquet assecat. 

3. Suc de tomàquet.

4. Quètxup.  

5. Melmelada de tomàquet.

6. Salsa de tomàquet fregit.

Primer de tot, hem vist una presentació sobre el tomàquet en la qual hi apareixien aspectes relatius al seu origen i procedència, història i nomenclatura, varietats, característiques, propietats saludables i els diferents tipus d’elaboracions que es poden fer amb el tomàquet. Hem començat parlant, doncs, del solanum lycopersicum, és a dir, del tomàquet.

Hem que es tracta d’una hortalissa dolça, àcida i amb un 93% d’aigua. És ara mateix, l’hortalissa més difosa arreu del món, produint-se en 140 països, amb la Xina al capdavant. El 70% de la producció es fa servir per a la indústria (quètxup, salses, conserves...) i la resta, es consumeix al natural.

El seu origen el trobem a Xile, Perú i Equador. Però el cultiu s’inicia a Mèxic on l’anomenaven nàhutal xitomatl, o fruita amb melic. D’Amèrica va arribar a Espanya al segle XV i d’aquí a Europa. Els que van arribar eren de color groc i per això els italians l’anomenaven pomodoroo poma d’or. A Catalunya va començar a cultivar-se dos cents anys més tard, al segle XVII però no com a aliment, sinó com a medicament ja que es feia servir en farmàcia. Cap al segle XVIII va fer el salt del laboratori a la taula. 

El tomàquet és un dels pocs aliments que s’anomena pràcticament igual arreu del món. Heus aquí uns exemples:

Català: tomàquet.

Castellà: tomate.

Anglès: tomato.

Francès: tomate.

Italià: pomodoro.

 

Coreà: 토마토(tomato).

Danès: tomat.

Finès: tomaatti.

Grec:  ντομάτα(ntomáta).

Japonès: トマト(tomata).

Suahili: nyanya.

Neerlandès: tomaat.

Rus: помидор(pomidor).

Turc: domates.

Alemany: tomate.

Àrab: طماطم(tomatem).

Basc: tomatea.

En català, però, si en fem el diminutiu, perd l’accent. De tomàquet passem a tomaquet. 

De tomàquet n’hi ha de moltes formes, colors i mides: rodons, ovals, pirifomes o amb costelles. Aquí coneixem més el tomàquet de Montserrat o tomàquet rosa, el tomàquet pometa d’El Maresme, el de pera, el de penjar, el RAF, el cherryo tomàquet cirera, el kumato, el muchamiel, etc...

També ens el mengem de diferents maneres: sopa, cru, en confitura o melmelada, en suc, sofregit, al forn, en cremes, triturat en salses o en puré...

Ara bé, a Catalunya destaca el pa amb tomàquet. El pa amb tomàquet és una de les preparacions més característiques i originals de la cuina catalana, i que forma part del seu Corpus Culinari. Alguns consideren que es pot considerar el plat insígnia de la cuina catalana. Consisteix en una llesca de pa sucat amb mig tomàquet madur i amanit amb oli d'oliva i sal.

El tomàquet va entrar a Europa a partir del segle XVI però no es va afegir al pa amb oli, que ja era tradicional, fins a uns dos segles més tard. Sí que existia ja en aquesta època la variant de pa torrat, fregat amb all i amanit amb oli. La primera referència directa escrita d'aquesta recepta apareix al segle XVII, amb el nom de panboli bo, al Modo de cuynar a la mallorquinade Jaume Martí Oliver.

Per què fos pa amb tomàquetcalia que el tomàquet estigués present a la cuina catalana. Josep Lladonosa i Giró diu que la primera documentació d’aquest fet data del segle XVIII. El cuiner, nascut l'any 1938, recorda que la seva àvia Júliali havia explicat que ja els seus pares, és a dir, els besavis de Lladonosa, menjaven concretament pa amb tomàquet.

Amb més precisió, Nèstor Luján afirma que la primera referència escrita de pa amb tomàquet data de 1884 i segons la seva tesi s'hauria ideat al món rural en moment d'abundància de tomàquets, que s'aprofitarien per estovar el pa sec. Nèstor Luján explica que la implantació del pa amb tomàquet a Catalunya no té res a veure amb la immigració murciana vinguda a Barcelona per a l'Exposició de 1929 com havien volgut insinuar erròniament alguns autors. 

Altres autors, com Lladonosa, postulen que els plats simples i econòmics no han estat tradicionalment prou apreciats com per a ésser escrits en receptaris, i menys encara quan la seva elaboració pot semblar evident. Això explicaria el poc coneixement escrit que es té sobre l'origen del pa amb tomàquet. 

A Catalunya no es considera pa amb tomàquet cap preparació feta amb tomàquet prèviament ratllat, i encara menys si aquest està ja barrejat i marinat amb productes diversos com olis d'oliva o no, all trinxat, julivert, etc. Tampoc no és el pa untat amb salsa de tomàquet, ni amb sofregit ni amb concentrat de tomàquet. 

Una llesca de pa, normalment de pagès, torrat, amanida i amb coses damunt, a Catalunyaés una torrada, i es considera una preparació diferent que el pa amb tomàquet, que és sense torrar. De la mateixa manera, un entrepà pot tenir tomàquet a la manera del pa amb tomàquet. 

En Miquel Martí i Pol, li dedica un poema en el seu llibre Bon profit!

Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana

éu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana

A EDUCACIÓ PER A LA SALUT DE CINQUÈ VAN A TOTES AMB EL HASHTAG #CUINALLEGUMSASALUT

Aquest dilluns hem començat la setmana amb força. Amb força i amb llenties a la cuina dels llegums d'Educació per a la Salut a la classe de Cinquè de Primària! 

Durant aquests dies amb les cuineres i els cuiners d'aquest curs de Cicle Superior hem parlat dels llegums secs, explicant que són llavors assecades, separades de la seva beina i que procedeixen de les plantes de la família de les lleguminoses.

En aquest cas concret, hem cuinat amb llenties, un llegum originari del sud-oest d’Àsia, des d’on van passar als pobles del Mediterrani. De fet, a l’antic Egipte, els cultius del delta del riu Nil proporcionaven als seus habitants una gran varietat d’aliments entre d’altres, les llenties; s’han trobat restes de llenties a nombroses tombes egípcies, fins i tot a la tomba del faraó Tutankamon. Posteriorment van ser exportades a Grècia i a Roma.

Són aliments molt complets, rics en proteïnes vegetals que combinades amb les dels cereals (com les de l’arròs per exemple), augmenten el seu valor nutritiu. 

Aporten calci, ferro, vitamines i un contingut de fibra molt alt. I com que contenen hidrats de carboni, també ens donen molta energia! Tanta energia que n'hem tingut prou per a cuinar diverses versions de la recepta Amanida tèbia de llenties. 

Un súper plat que conté a banda dels llegums, hortalisses, cereals, ous i peix blau. 

Doncs ja ho sabeu: #CUINALLEGUMSASALUT

 

A EDUCACIÓ FÍSICA, FEM LA VOLTA AL MÓN TOT JUGANT!

Aquesta setmana a 6è de Primària hem acabat una experiència molt interessant a l'àrea d'Educació Física. Hem dedicat diferents sessions a conèixer jocs d'arreu del món, explorant les propostes lúdiques més tradicionals de cadascun dels continents. 

En acabar cada sessió, el grup valorava els jocs practicats dels diferents països i mitjançant una votació s'escollia el millor joc de la jornada, de manera que hem aconseguit triar un TOP 5 amb el millor de cada continent. 

També els hem demanat als nens i les nenes que valorin les semblances que tenen els jocs practicats a l'Àfrica, Oceania, Amèrica del Nord o del Sud, Àsia o a d'altres contrades d'Europa amb els jocs propis del nostre territori i han arribat a la conclusió que tots ells tenen moltes diferències (idioma, reglaments, materials, metodologia) però que s'assemblen en una cosa: hi juguem per a divertir-nos, siguin de la cultura que siguin. 

Si parlem de nens i nenes de diferents cultures i intentem cercar-li un paral·lelisme el trobem en el joc. El joc és un mitjà per a que el nen aprengui les normes culturals i els valors d’una societat. Els diferents tipus de jocs que els nens i les nenes practiquen són un reflex de la cultura en la que viuen. Així, per exemple, fins fa ben poc els jocs tradicionals infantils en algunes ètnies de Papua Nova Guinea es caracteritzaven per l’absència de guanyadors o perdedors. Tot el contrari del que succeeix en els jocs actuals de la nostra societat occidental on la competició malauradament, es converteix en molts casos en un element essencial. 

D’aquesta manera, recuperar jocs de diferents racons del món i introduir-los convenientment estructurats a les classes d’Educació Física pot suposar per al nostre alumnat l’accés a altres formes no només de joc (tot i les semblances) sinó també d’actuar i de pensar i ens ha de facilitar un millor coneixement de formes de vida culturalment diferents a la nostra. 

Finalment, a la darrera sessió, cal felicitar els i les alumnes de 6è per haver aportat cadascú un interessantíssim treball de recerca al voltant de diferents jocs d'arreu del món que no havíem practicat a classe. 

El recull de tots els treballs esdevé una esplèndida recopilació de jocs de tots els continents que han explicat als seus companys i companyes i que han posat en pràctica al llarg de la sessió. 

Enhorabona a totes i a tots per la feina feta! I que tingueu un bon joc!

LA PLUJA NO ATURA NI ELS ESPORTS NI LA SOLIDARITAT A EDUCACIÓ FÍSICA DE CINQUÈ

Aquests dies a les sessions d'Educació Física de Cinquè de Primària estem practicant diferents esports tant individuals com col·lectius. 

Avui, ens tocava practicar una mica de futbol però malauradament, ens hem trobat amb un matí ben rúfol i gris que ha acabat sent un matí plujós. En resum, que la pista era ben molla. 

Doncs cap problema, practiquem el futbol a dins del gimnàs i ho fem presentant a les nenes i als nens una modalitat d'activitat física originària de Madagascar i que pertany a una acció solidària i mediambiental de l'O.N.G. Agua de Coco: es tracta del futbol passadís. 

Aquesta joc ja fa molts anys que forma part de la nostra proposta d'activitat física i de solidaritat ja que des de l'àrea d'Educació Física adquirim el material necessari per a practicar-lo directament a la O.N.G. abans esmentada. 

La pilota oficial del futbol passadís, està confeccionada amb la finalitat d'ajudar a una població i a tot un planeta que ho necessiten. 

I és que aquesta pilota solidària no és una joguina convencional. Es tracta d’una petita pilota confeccionada en un 80% per bosses de plàstic rescatades dels carrers de Tuléar, a Madagascar. Després de fer-li un rigorós tractament de neteja, desinfecció i classificació de les bosses, aquestes són utilitzades per a la confecció d’aquest peculiar esfèric d’uns 40 cm. de circumferència aproximadament. Les bosses, un cop agafen la forma rodona, es relliguen amb corda de pita, un altre dels materials que fan única aquesta pilota; amb aquest element, també molt present als carrers de Tuléar, es premsen les bosses de plàstic per aconseguir una forma esfèrica de gran precisió i totalment innovadora: la sockball.

La sockball està confeccionada totalment a mà, el procés artesanal es dut a terme per dones de la ciutat de Tuléar, beneficiàries del projecte d’ajut social de la Fundació Agua de Coco; d’aquesta manera, aquestes dones aconsegueixen ingressos que ajuden a pal·liar els efectes devastadors de la precària situació familiar d’extrema pobresa, en la qual es troben moltes famílies de l’entorn. Gràcies en part a aquesta iniciativa solidària, les dones aconsegueixen un ingressos que els ajuden a dur una vida més digna. A més a més, millora l’entorn mediambiental de la ciutat de Tuléar, en enretirar, reciclar i reutilitzar els plàstics dels seus carrers.

A banda de ser la pilota oficial del futbol passadís, és la pilota més popular pels carrers de Madagascar. Amb ella juguen a voleibol, beisbol i futbol molts nens i nenes de tota l’illa. A casa nostra, podem acoblar-la a qualsevol altra activitat en la que una pilota d’aquestes característiques hi tingui cabuda, com per exemple, l’handbol platja o a l'escola, quan a Educació Física parlem de jocs d'arreu del món o bé quan tractem les joguines de material alternatiu o d'origen solidari.

Nosaltres a l'escola fa anys que hi juguem amb un reglament propi molt particular, que fomenta la cooperació la rivalitat sana, però això ja us ho explicarem un altre dia. Avui, el més important, és que la pluja no ha aturat ni l'activitat física ni la solidaritat a Educació Física. De fet, ni avui ni mai. 

A EDUCACIÓ PER A LA SALUT, ENS ADHERIM A LA LLUITA CONTRA LA DESIGUALTAT DE GÈNERE

Segons el diccionari, feminisme i masclisme es defineixen així:

Feminisme: principi d'igualtat de drets de la dona i de l'home. 

Masclisme: actitud de prepotència dels homes respecte de les dones. Forma de discriminació sexista caracteritzada per la prevalença del l'home. 

Les dues definicions contenen paraules que ja deixen entreveure quina seria l'opció més adient a seguir per un estil de vida saludable a tots els nivells. I és que quan parlem de salut a la nostra escola, ho fem de forma integral: salut física, emocional i social. Un dels aspectes que tractem tant a Cicle Inicial, com a Cicle Mitjà com a Cicle Superior és la desigualtat de gènere, per mirar d'erradicar-la. 

Aquest passat dilluns va ser el torn del grup de 6è de Primària, que va participar en el taller "Desmuntant el masclisme" en col·laboració amb la Regidoria de Sanitat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar.

El taller, impartit per la Laura, psicòloga del Serveis Socials de l’Ajuntament de Vilassar de Mar es va iniciar amb unes preguntes prèvies a l’alumnat sobre si tenien la capacitat de definir les paraules igualtat i gènere. Aquest fet ens va dur a parlar sobre la diferència entre el gènere i el sexe, sobre l'expressió de gènere que ens promou l'entorn de cada societat, etc.

Un cop establerta aquesta distinció, la conductora del taller ens va adreçar a parlar sobre si al nostre voltant hi trobem igualtat de gènere. Escoltades les aportacions de l’alumnat, es va procedir a veure exemples a la xarxa de com la nostra societat concep el gènere ja sigui als mitjans de comunicació, productes (com les joguines), la publicitat, el món de l'esport (en relació a la classe d'Educació Física), a la família, a l'escola i amb els cercles d'amics i amigues.

En acabar la sessió, hem debatut quines accions podem fer nosaltres per a canviar totes les coses negatives que hem vist al llarg del taller. D’aquest debat n’han sorgit diferents propostes que es centraven sobretot en el fet de canviar l’actitud i demostrar-ho amb fets i no només amb paraules i llenguatge no sexista.

De fet, la darrera part de la sessió la vam dedicar a analitzar la manera d'enfocar l'Educació Física i l'Educació per a la Salut a la nostra escola. 

L'enfoquem amb la intenció d'acompanyar en el seu desenvolupament a nenes i a nens que esdevinguin persones amb consciència i amb compromís, que no ignorin els comentaris i les actituds sexistes, que defensin en públic la igualtat. Practiquem i pensem l¡activitat física amb la intenció de que siguin persones que pensin més enllà del que és convencional tot mirant de no deixar-se influenciar per la publicitat, el cinema, la televisió, les xarxes socials, la literatura, l'imaginari col·lectiu de la societat de la qual formen part... en definitiva voldríem persones que lluitessin pel que fos just! 

I la nostra Educació Física i la nostra Educació per a la Salut vol mostrar que el contrari de feminisme no és només el masclisme, sinó la ignorància. Volem una cultura del cos que ens permeti créixer individualment i lluitar col·lectivament quan se'ns presenti l'ocasió per a derrocar injustícies i poder intuir un futur on com deia Rosa Luxemburgo "hi hagi un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures".

Us deixem un enllaç a un vídeo molt interessant per si esteu en sintonia amb la nostra manera de fer i us ve de gust, canviar el conte que heu estat escoltant tota la vida. 

INICIEM LA CUINA DELS LLEGUMS A CINQUÈ DE PRIMÀRIA

Aquesta setmana la classe de Cinquè de Primària ha iniciat la seva experiència a la cuina d'Educació per a la Salut endinsant-se en el món dels llegums. 

Els pèsols, les mongetes, els cigrons, les llenties i la soja seran els protagonistes dels plats que cuinarem amb les nenes i els nens de Cinquè. 

De fet, aquest dilluns, hem començat amb la recepta Pollastre amb soja, una recepta de marcat caràcter oriental; i és que la soja és originària d'Orient i és un llegum de la mateixa família que les mongetes o els pèsols. 

D’aquest aliment, se n’obtenen gran varietat de productes: beguda de soja, brots de soja, salsa de soja, etc. Ens aporta proteïnes de molt bona qualitat, fibra, minerals (com el calci, el fòsfor, el magnesi i el ferro...) i hidrats de carboni, és a dir, molta energia. Us deixem algunes fotografies dels diferents equips de cuina que van confeccionar la recepta que a banda de pollastre i soja germinada, comptava amb pastanagues, ceba tendra, bolets shiitake, gingebre i salsa de soja. 

EXPERIMENTEM AMB L'EQUILIBRI A LA CLASSE D'EDUCACIÓ FÍSICA DE 5è

Aquesta setmana hem finalitzat la tasca d'experimentació amb l'equilibri a les classes d'Educació Física de 5è de Primària. 

Han estat unes sessions dedicades als jocs i reptes vinculats a l'equilibri estàtic, dinàmic i amb objectes; alhora, hem fet propostes individuals i cooperatives. 

Us en deixem unes imatges en les quals, ens mantenim en equilibri amb èxit. Per arribar a aquests encerts, han calguts molts desencerts. Però així se n'aprèn!

OBRIM DE NOU LA CUINA A EDUCACIÓ PER A LA SALUT I HO FEM AMB UN REGAL PER A LES FAMÍLIES!

Hola famílies!

Després del Carnaval, comença la cuina a Educació per a la Salut i ho tornem a fer de la mà de Caprabo, que una vegada més ha apostat per la nostra proposta d'educar tot fent salut. 

Al llarg d'aquests propers dies a Cicle Mitjà coneixem i cuinem la piràmide de l'alimentació tot interpretant diferents receptes a Cicle Mitjà relacionades amb els llegums (Cinquè curs de Primària) i amb la cuina creativa i la cultura gastronòmica (Sisè curs de Primària). 

Els objectius continuen sent:

1- Que els i les alumnes siguin protagonistes i responsables de l'adquisició d'hàbits saludables d'alimentació millorant la seva autonomia en la manipulació saludable d'aliments. 

2- Potenciar el coneixement de diferents tipus d'aliments així com les tècniques culinàries bàsiques. 

3- Que les nenes i els nens tinguin l'opció de desenvolupar la seva creativitat culinària en la preparació de diferents plats: proposant, equivocant-se, rectificant i creant. 

La nostra escola continua apostant per un dels pilars de l'àrea d'Educació per a la Salut però que a l'hora de la interpretació de cada recepta s'expandeix a d'altres àrees com les relacionades amb la llengua o les matemàtiques.

Pensem que en aquestes sessions de cuina afavorim a banda dels objectius que us hem comentat, d'altres com:

- La planificació de la feina de grup.

- Estrènyer els llaços a la classe fent activitats diferents de forma cooperativa.

- Millorar l'apreciació del menjar fet per un mateix i desenvolupar l'auto-confiança i l'autoestima.  

Però de ben segur que molts de vosaltres cuineu en família i en sabeu els beneficis que suposa i, per aquest motiu, us oferim un regal! 

Us adjuntem un enllaç a un interessant article publicat a FAROS, el portal de salut i benestar de la infància i de l'adolescència de l'Hospital de Sant Joan de Déu. 

Des d'aquest article us podeu descarregar un receptari extraordinari i ple de propostes per a cuinar en família que prové de la Fundació Alícia i que porta per títol "Família! A cuinaaar!".

Esperem que ho trobeu interessant i que us animeu, encara més, a cuinar amb els nens i nenes. En aquest sentit, hem trobat també interessant aquest escrit publicat a la web de jugarijugar i del que us n'hem fet un extracte ja que pensem que, en termes generals, enllaça amb la nostra proposta de joc, de cuina i d'educació: 

"De vegades, ens trenquem el cap intentant oferir-los (als infants) els millors materials i dissenyant els millors espais de joc i ens oblidem de totes les oportunitats que ens ofereix la vida quotidiana per a créixer jugant. Els nens i les nenes no diferencien entre jugar i viure, aleshores per què ens encaparrem en separar-ho nosaltres? Sabem com n'és d'important per als infants imitar el món dels adults i tanmateix, el joc s'ha empobrit molt a la vida familiar. Habitualment els adults i les adultes treballem de forma cada vegada més sedentària, davant d'un ordinador i la veritat, aquesta acció és molt limitada a l'hora d'imitar. En canvi, cuinar és una de les coses que encara fem gairebé a diari i ens ofereix la possibilitat de convidar els infants a participar, a imitar i també, amb el temps, una oportunitat d'aprendre motricitat, matemàtiques, física, paciència... Si esdevé una activitat quotidiana, és a més, un espai per a la xerrada calmada en família, per parlar del que ha passat al llarg del dia, per a explicar anècdotes mentre la tasca manual relaxa el moment. Sobretot si hi ha adolescents a casa que són als que els costa més d'expressar tot el que els hi va passant en la seva atrafegada vida".