Aquest dilluns les nenes i els nens de 6è de Primària van iniciar el seu camí a la cuina d'Educació per a la Salut tot fent una tast de tomàquet. Han participat d’una interessant activitat de tast, per adonar-nos que tot el que mengem ha patit una transformació a partir del seu estat natural, ja sigui a través d’una cocció o d’una tècnica culinària, o bé a través d’un procés de conservació.
Una activitat de tast és una manera immillorable d’experimentar l’aprenentatge de nous coneixements alhora que reafirmem els que ja teníem, ja que els alumnes de 6è curs ja duen diversos anys participant de Laboratori de cuina a la nostra escola.
En aquesta ocasió, l’activitat ens ha permès observar com un mateix aliment varia d’aspecte, de gust, de textura i d’aroma quan pateix una transformació.
L’aliment triat per a fer el tast és el tomàquet, perquè és l’hortalissa més comuna arreu del món i per aquest motiu, els alumnes en poden valorar millor les diferents presentacions.
El tast de tomàquets d’avui presentava cinc preparacions ben diferents d’aquest producte:
1. Tomàquet natural.
2. Tomàquet assecat.
3. Suc de tomàquet.
4. Quètxup.
5. Melmelada de tomàquet.
6. Salsa de tomàquet fregit.
Primer de tot, hem vist una presentació sobre el tomàquet en la qual hi apareixien aspectes relatius al seu origen i procedència, història i nomenclatura, varietats, característiques, propietats saludables i els diferents tipus d’elaboracions que es poden fer amb el tomàquet. Hem començat parlant, doncs, del solanum lycopersicum, és a dir, del tomàquet.
Hem que es tracta d’una hortalissa dolça, àcida i amb un 93% d’aigua. És ara mateix, l’hortalissa més difosa arreu del món, produint-se en 140 països, amb la Xina al capdavant. El 70% de la producció es fa servir per a la indústria (quètxup, salses, conserves...) i la resta, es consumeix al natural.
El seu origen el trobem a Xile, Perú i Equador. Però el cultiu s’inicia a Mèxic on l’anomenaven nàhutal xitomatl, o fruita amb melic. D’Amèrica va arribar a Espanya al segle XV i d’aquí a Europa. Els que van arribar eren de color groc i per això els italians l’anomenaven pomodoroo poma d’or. A Catalunya va començar a cultivar-se dos cents anys més tard, al segle XVII però no com a aliment, sinó com a medicament ja que es feia servir en farmàcia. Cap al segle XVIII va fer el salt del laboratori a la taula.
El tomàquet és un dels pocs aliments que s’anomena pràcticament igual arreu del món. Heus aquí uns exemples:
Català: tomàquet.
Castellà: tomate.
Anglès: tomato.
Francès: tomate.
Italià: pomodoro.
Coreà: 토마토(tomato).
Danès: tomat.
Finès: tomaatti.
Grec: ντομάτα(ntomáta).
Japonès: トマト(tomata).
Suahili: nyanya.
Neerlandès: tomaat.
Rus: помидор(pomidor).
Turc: domates.
Alemany: tomate.
Àrab: طماطم(tomatem).
Basc: tomatea.
En català, però, si en fem el diminutiu, perd l’accent. De tomàquet passem a tomaquet.
De tomàquet n’hi ha de moltes formes, colors i mides: rodons, ovals, pirifomes o amb costelles. Aquí coneixem més el tomàquet de Montserrat o tomàquet rosa, el tomàquet pometa d’El Maresme, el de pera, el de penjar, el RAF, el cherryo tomàquet cirera, el kumato, el muchamiel, etc...
També ens el mengem de diferents maneres: sopa, cru, en confitura o melmelada, en suc, sofregit, al forn, en cremes, triturat en salses o en puré...
Ara bé, a Catalunya destaca el pa amb tomàquet. El pa amb tomàquet és una de les preparacions més característiques i originals de la cuina catalana, i que forma part del seu Corpus Culinari. Alguns consideren que es pot considerar el plat insígnia de la cuina catalana. Consisteix en una llesca de pa sucat amb mig tomàquet madur i amanit amb oli d'oliva i sal.
El tomàquet va entrar a Europa a partir del segle XVI però no es va afegir al pa amb oli, que ja era tradicional, fins a uns dos segles més tard. Sí que existia ja en aquesta època la variant de pa torrat, fregat amb all i amanit amb oli. La primera referència directa escrita d'aquesta recepta apareix al segle XVII, amb el nom de panboli bo, al Modo de cuynar a la mallorquinade Jaume Martí Oliver.
Per què fos pa amb tomàquetcalia que el tomàquet estigués present a la cuina catalana. Josep Lladonosa i Giró diu que la primera documentació d’aquest fet data del segle XVIII. El cuiner, nascut l'any 1938, recorda que la seva àvia Júliali havia explicat que ja els seus pares, és a dir, els besavis de Lladonosa, menjaven concretament pa amb tomàquet.
Amb més precisió, Nèstor Luján afirma que la primera referència escrita de pa amb tomàquet data de 1884 i segons la seva tesi s'hauria ideat al món rural en moment d'abundància de tomàquets, que s'aprofitarien per estovar el pa sec. Nèstor Luján explica que la implantació del pa amb tomàquet a Catalunya no té res a veure amb la immigració murciana vinguda a Barcelona per a l'Exposició de 1929 com havien volgut insinuar erròniament alguns autors.
Altres autors, com Lladonosa, postulen que els plats simples i econòmics no han estat tradicionalment prou apreciats com per a ésser escrits en receptaris, i menys encara quan la seva elaboració pot semblar evident. Això explicaria el poc coneixement escrit que es té sobre l'origen del pa amb tomàquet.
A Catalunya no es considera pa amb tomàquet cap preparació feta amb tomàquet prèviament ratllat, i encara menys si aquest està ja barrejat i marinat amb productes diversos com olis d'oliva o no, all trinxat, julivert, etc. Tampoc no és el pa untat amb salsa de tomàquet, ni amb sofregit ni amb concentrat de tomàquet.
Una llesca de pa, normalment de pagès, torrat, amanida i amb coses damunt, a Catalunyaés una torrada, i es considera una preparació diferent que el pa amb tomàquet, que és sense torrar. De la mateixa manera, un entrepà pot tenir tomàquet a la manera del pa amb tomàquet.
En Miquel Martí i Pol, li dedica un poema en el seu llibre Bon profit!
Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
éu ens dó ser catalansper menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada