Continuem amb les activitats més elaborades del Laboratori de cuina per 6è. curs
d’Educació Primària. Vam començar aquest any amb una recepta que ens parlava de
la globalitat dels aliments i la gastronomia i en aquesta ocasió, els nois i noies de 6è s’han
enfrontat a una activitat de tast, per adonar-nos que tot el que mengem ha
patit una transformació a partir del seu estat natural, ja sigui a través d’una
cocció o d’una tècnica culinària, o bé a través d’un procés de conservació.
Aquesta
activitat de tast és una manera immillorable d’experimentar l’aprenentatge de
nous coneixements alhora que reafirmem els que ja teníem. En aquesta ocasió,
hem pogut observar com un mateix aliment varia d’aspecte, de gust, de textura i
d’aroma quan pateix una transformació. L’aliment triat per a fer el tast és el
tomàquet, perquè és l’hortalissa més comuna arreu del món i els alumnes en
podran valorar millor les diferents presentacions.
Equipats
amb la seva fitxa d’anotacions pel tast i un bolígraf, els nois i noies han
esmolat el seus sentits i el seu enginy a l’hora d’opinar sobre les
característiques organolèptiques (les referides als sentits del cos) de
les diferents presentacions de tomàquets que han tastat avui:
1. Tomàquet
natural madur i tomàquet de la varietat RAF.
2. Tomàquet
assecat i posteriorment rehidratat.
3. Suc de
tomàquet.
4. Quetxup.
5. Melmelada
de tomàquet.
6. Salsa de
tomàquet fregit.
Primer de tot, per a posar-nos en
situació, hem vist una presentació sobre el tomàquet a la qual hi apareixen
aspectes relatius al seu origen, procedència, història i nomenclatura,
varietats, característiques, propietats saludables i els diferents tipus
d’elaboracions que es poden fer amb el tomàquet. Es tracta d’una hortalissa
dolça, àcida i amb un 93% d’aigua en la seva composició. És ara mateix,
l’hortalissa més difosa arreu del món, produint-se en 140 països, amb la Xina al capdavant. El 70% de la
producció es fa servir per a la indústria (quetxup, salses, conserves...) i la
resta, es consumeix natural.
El seu origen el trobem a Xile, Perú i Equador. Però el
cultiu s’inicia a Mèxic on
l’anomenaven nàhutal xitomatl, o
fruita amb melic. D’Amèrica va
arribar a Espanya al segle XV i
d’aquí a Europa. Els que van arribar
eren de color groc i per això els italians l’anomenaven pomodoro o poma d’or. A Catalunya
va començar a cultivar-se dos cents anys més tard, al segle XVII però no com a
aliment, sinó com a medicament ja que es feia servir en farmàcia. Cap al segle
XVIII va fer el salt del laboratori a la taula.
És un dels pocs aliments que
s’anomena pràcticament igual arreu del món. Heus aquí uns exemples:
Català: tomàquet.
Castellà: tomate.
Anglès: tomato.
Francès: tomate.
Italià: pomodoro.
Coreà: 토마토 (tomato).
Danès: tomat.
Finès: tomaatti.
Grec: ντομάτα (ntomáta).
Japonès: トマト(tomata).
Suahili: nyanya.
Neerlandès: tomaat.
Rus: помидор (pomidor).
Turc: domates.
Alemany: tomate.
Àrab: طماطم (tomatem).
Basc: tomatea.
De tomàquet n’hi ha de moltes
formes, colors i mides: rodons, ovals, pirifomes (en forma de pera) o amb
costelles. Aquí coneixem més el tomàquet de Montserrat o tomàquet rosa, el tomàquet pometa d’El Maresme, el de pera, el de penjar,
el RAF, el cherry o tomàquet cirera o cirerol, el kumato, el muchamiel, el
cor de bou, etc...
També ens el mengem de diferents
maneres: sopa, cru, en confitura o melmelada, en suc, sofregit, al forn, en
cremes, triturat en salses o en puré...
Ara
bé, a Catalunya destaca el pa amb
tomàquet. El pa amb tomàquet és una de les preparacions més
característiques i originals de la cuina catalana, i que forma part del
seu Corpus Culinari. Alguns
consideren que es pot considerar el plat insígnia de la cuina catalana.
Consisteix en una llesca de pa sucat amb mig tomàquet madur i amanit amb oli d'oliva i sal. El tomàquet va entrar a Europa a partir del segle XVI però no es va afegir al
pa amb oli, que ja era tradicional, fins a uns dos segles més tard. Sí que
existia ja en aquesta època la variant de pa torrat, fregat amb all i amanit
amb oli. La primera referència directa escrita d'aquesta recepta
apareix al segle XVII, amb el nom de panboli bo, al Modo de cuynar a la mallorquina de Jaume Martí Oliver.
El poeta Miquel Martí i Pol, li dedica un poema
en el seu llibre Bon profit!
PA AMB TOMÀQUET
Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més agradable.
resulta més agradable.
Si parlem
exclusivament de salut, cal dir que el tomàquet ens aporta benestar per la seva
agradable textura així com vitamina C, un gran antiviral, i també molts
antioxidants, que neutralitzen els radicals lliures que es generen amb
l’estrès. El tomàquet és doncs una hortalissa molt valuosa per a la nostra
salut; ara que, estem tan acostumats a menjar-ne, que ja no li fem cas. És tan
quotidiana, que no li donem la importància que té però fa un gran servei a la
nostra salut. És com moltes persones que ens envolten que, en fan la vida més
fàcil, i no li sempre els reconeixem la importància que tenen.
El poc sabor del tomàquet d’avui
en dia és degut, segons els experts, a que passa massa temps entre que és
collit i arriba a taula. Per tant, tornem a realçar els productes de la terra
entesos com a productes de qualitat i de proximitat. Com deia Josep Pla, les coses, com menys viatjades, millor.
Per a fer el tast, pròpiament, hem
dividit la classe en petits grups i cada grup disposava d’uns platets amb les
diferents presentacions de tomàquet: natural; rehidratat tallats a bocins;
quetxup; melmelada; un got amb suc de tomàquet amb una canyeta per a cada
tastar; un plat amb salsa de tomàquet fregit; bastonets de pa i torradetes;
tovallons i culleretes.
Cada
alumne comptava amb una fitxa de tast i un bolígraf. Amb tot el material al
davant, tastaven en primer lloc el tomàquet natural i procedien a fer les a la
fitxa de tast. És a dir, que el tomàquet natural era la mostra a partir de la
qual es valorarien la resta de preparacions. Calia descriure, doncs, les
diferències que trobessin entre el tomàquet natural i les altres preparacions
de tomàquet. A la fitxa de tast, hi hem afegit diferents atributs organolèptics
per a que els alumnes tinguessin més facilitat a l’hora de definir les seves
sensacions; cadascú ha tingut l’oportunitat d’expressar les seves anotacions
davant del grup i hem pogut gaudir d’aportacions molt interessants.
També hem rebut la visita de la Cristina, del departament de Responsabilitat Social i Medi Ambient de Caprabo, acompanyada de la Sara, ex-alumna de la nostra escola i actualment desenvolupant la seva tasca al Caprabo de la Roca del Vallès. Ambdues han estat les encarregades d'explicar-nos més aspectes al voltant de les tasques socials que fa Caprabo per a millorar la comunitat que l'envolta, així com les noves mesures empreses per a la millora del medi ambient pel que fa a l'optimització i reducció de residus.
Us deixem un vídeo amb el més destacat de la jornada.
Us deixem un vídeo amb el més destacat de la jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada